Els Premis Auriga reconeixen el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), i el talent jove, la innovació educativa i la vigència del món clàssic

El Premi Núria Tudela, el Premi Carles Miralles i el Premi Musa distingeixen tres iniciatives que posen de manifest la vitalitat del llegat clàssic i la seva capacitat de dialogar amb el present.​
La revista Auriga -l’única publicació en català dedicada a la divulgació del món clàssic- han fet públic el veredicte del XXXIV Cartell de Premis Auriga (2026), amb tres projectes que, des de perspectives molt diferents —l’estudi, l’educació i l’exposició—, contribueixen a mantenir viu el llegat del món clàssic i a demostrar la seva plena vigència en la societat actual.
El Premi Núria Tudela per a estudiants ha estat atorgat a Laia Prat Serra, del Col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic, pel treball Eros i Psique, un mite immortal, tutoritzat per la professora Mireia Puntí Carné.
El treball parteix del text d’Apuleu i aprofundeix posteriorment en les diferents representacions artístiques del mite d’Eros i Psique. El projecte posa en relleu com una història escrita fa gairebé dos mil anys continua generant lectures, interpretacions i expressions artístiques, i com la cultura clàssica pot esdevenir una font de coneixement i creativitat per a les noves generacions.
El Premi Carles Miralles, per a propostes didàctiques, reconeix el Projecte Educatiu del Museu d’Arqueologia de Catalunya (PEMAC).
La missió pedagògica del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) és fonamental per explorar les formes de vida al llarg del temps a Catalunya, descobrir el patrimoni, reflexionar sobre la connexió entre passat i present i inspirar el nostre futur. A través dels seus museus i jaciments, el MAC ofereix propostes educatives que impregnen tota la seva activitat, des de les exposicions fins a les activitats escolars i de difusió.
El PEMAC neix com a element vertebrador de la funció social de la institució i aposta per una concepció de l’educació 360 graus, amb la voluntat que l’arqueologia acompanyi la ciutadania al llarg de totes les etapes de la vida. El projecte parteix d’una idea essencial: l’accés al patrimoni no ha de ser només una possibilitat, sinó un dret fonamental, i els museus han de contribuir a construir una societat més culta, crítica i igualitària.
Finalment, el Premi Musa, destinat a exposicions relacionades amb el món clàssic, ha estat concedit a Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d’un mite, exposició presentada al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) del 19 de març al 28 de juny de 2026 i comissariada per Manuel Castiñeiras, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La mostra destacava per una perspectiva original: presentar l’obra medieval del Mestre de Cabestany com un exemple de continuïtat i diàleg amb l’art de l’antiguitat. L’exposició reivindicava la figura d’aquest escultor extraordinari, inclassificable i de projecció internacional, autor de la desapareguda portada occidental de l’església abacial de Sant Pere de Rodes, realitzada aproximadament entre els anys 1160 i 1170.
La força expressiva de la seva producció, que recupera models de l’art dels sarcòfags de l’antiguitat tardana i incorpora marbres antics —probablement procedents de les ruïnes d’Empúries o Roses—, es posa així en relació amb la construcció del prestigi de l’abadia empordanesa. L’exposició demostrava, d’aquesta manera, que la cultura clàssica no és un patrimoni tancat en el passat, sinó una tradició que ha estat reinterpretada, transformada i incorporada al llarg dels segles.
«El món clàssic no és passat: és part del nostre present»
Per a la directora de la revista Auriga, Montserrat Tudela, els treballs premiats són una mostra de la capacitat del món clàssic per continuar interpel·lant la societat contemporània.
«Quan parlem del món clàssic no parlem només d’un passat llunyà. Parlem d’un llegat que continua present en la nostra manera d’entendre la política, l’estructura social, l’art, la literatura, la filosofia, l’educació i fins i tot molts dels debats que tenim avui com a societat.»
En aquest sentit, considera especialment significatiu que els Premis Auriga reconeguin projectes tan diversos:
«Que una estudiant de secundària investigui el mite d’Eros i Psique, que un museu plantegi una educació patrimonial al llarg de tota la vida o que una exposició expliqui l’art medieval a partir del diàleg amb l’antiguitat ens demostra que la cultura clàssica continua generant preguntes i noves mirades. I aquesta capacitat de ser reinterpretada és, precisament, una de les seves grans fortaleses.»
La directora de Auriga també reivindica el paper de l’educació i dels museus en la transmissió d’aquest patrimoni:
«En un moment en què sovint ens preguntem què hem de conservar i què hem de transmetre a les generacions futures, els Premis Auriga ens recorden que el patrimoni només és viu quan la ciutadania el coneix, el comprèn i el pot fer seu.»
I afegeix:
«El món clàssic ens continua parlant perquè moltes de les preguntes que es van formular fa segles —sobre l’amor, el poder, la bellesa, la justícia, la condició humana o la relació entre passat i futur— continuen essent les nostres preguntes. El que canvia és la mirada amb què les formulem.»
Reconeixement al compromís amb la cultura clàssica
Amb aquesta edició, els Premis Auriga tornen a reconèixer iniciatives que contribueixen a la difusió de la cultura clàssica i del patrimoni, i que fan possible que aquest llegat arribi a nous públics.
El veredicte posa especialment en valor la implicació de les noves generacions, la funció social dels museus i la capacitat de la creació cultural contemporània per establir ponts amb el món antic.
Els Premis Auriga volen continuar sent, així, un espai de reconeixement a totes aquelles persones i institucions que treballen perquè la cultura clàssica continuï formant part activa de la cultura catalana i de la nostra societat.